Ja que dissabte passat al final no vam anar a la Bauma de Can Solà a
practicar amb els pedals, dilluns vam passar-nos tres hores a la
fuxarda fent amb pedals una via del túnel.
I heus aquà els problemes a l'hora de fer els sostres en artificial, a veure si algú ens ajuda a resoldre'ls:
En el moment en que estic al sostre, no sé exactament com passar de seguro a seguro.
La situació és la següent: estic penjant d'un seguro amb la fifi i els
peus als estreps fent la cigonya, em recupero fins que puc xapar el
següent seguro. Com que és Ae amb xapes sòlides, no el provo, i
directament hi passo la corda, seguint penjada de la fifi del seguro
anterior. Aleshores ve el pas de passar a penjar de l'altre seguro.
Primer em costa molt desenganxar la fifi, però això fins a cert punt és
normal perquè els seguros eren lluny i em vaig haver de puajr bastant i
apurar els estreps per xapar. Però el problema és que allargo la fifi,
em penjo del següent seguro, però aleshores no sé com passar els
estreps sense pendular sobre la fifi i quedar-me volant.
Penso que el que hauria de fer és un cop xapat el seguro, passar-hi un
estrep, col·locar-hi un peu, després desenganxar la fifi i penjar-me
del nou seguro
El problema es que em costava molt fer el
canvi d'estrep sense fer coses rares. DirÃem que sempre em quedava el
graó de baix de l'estrep del següent seguro massa amunt i massa lluny
per poder col·locar-hi bé la cama i fer força, aleshores acabava
pendulant amb la fifi (i la corda clar).
Pot ser que em convinguin uns estreps més llargs??
Pot ser que ele seguros em quedéssin massa lluny per fer el pas?
Pot ser que el sistema sigui posar una cama a cada estrep, en dos seguros diferents fins que no t'has canviat de posició??
CONSELLS si us plau!!!
una data a recordar: dissabte 26 de maig
un lloc: la paret del gorro frigi, la cara que mira al monestir
... i a uns quants metres d'alçada: jo, escalant de primera altra vegada
Tenia moltes ganes de repetir la sensació d'estar penjant d'una reunió,
mirar avall, mirar amunt, i només veure roca, i com sóm de petits allÃ
posats.
... tot i que amenaçava pluja, el dia es va agunantar i ens va repectar l'escalada...
Molt ben acompanyada amb l'Ivan, aquesta ha estat la primera de moltes aventures que ens esperen
Només em cal prendre'm-ho en calma, i es que estic tant contenta que començaria a enfilar-me i no pararia!!!
tot torna al seu lloc, i una sensació de normalitat envaeix tots els racons
PD. L'Ivan em va fer complir, i quan vam baixar vam anar a posar un ciri a la verge!!!!
I ja he tornat a encordar-me. En tope-rope,
fent esportiva i a
I déu n’hi do...
El dilluns 14, fent la via del dÃedre, la que hi ha sobre ciment a l’entrada del túnel, em semblava que no recordava on eren els peus!!! Anaven per on volien...
Després vaig aconseguir encadenar el búlder de dreta a esquerra fins a la presa verda gran (SIIII!!!!), i tant contenta
I ahir, dimecres 16, quatre vies. Primer una
de les de l’entrada (la primera a l’esquerra de la del diedre), i després tres
mes: Melon Diesel, l’Espolón del Llop i una que ni tant sols sé com es deia,
però que és de regletes amb tots els forats picats (una via tant “natural†com
els iogurts de
Però bé, prou bé, tenint en compte que fa set mesos que no puc escalar, no em puc queixar... Que coi!!! QUE ESTIC RADIANT!!!! I que ha valgut la pena tot l’esforç!!
Només enterboleix aquesta felicitat que encara m’he de passar els dos propers mesos anant al gimnàs a muscular la cama i a fer equilibris, perquè al quà driceps no li dona la gana d’acabar-se d’activar
O sigui que res, que a seguir treballant.
I aquest cap de setmana... VILANOVA!!!!